Si em preguntessin quina etapa musical he gaudit més, no ho dubtaria ni un segon; la que va de l’any 1981 fins al 1990. L’era daurada del rock dur. I l’epicentre de tot es trobava a la ciutat de Los Angeles, més concretament en un tram d’uns tres quilòmetres entre Hollywood Boulevard i Beverly Hills conegut com a Sunset Strip. Un lloc ple d’hotels, restaurants i clubs mítics com el Gazzarri’s, el Rainbow, el Whisky A Go Go o el Roxy Theatre, que van tenir la sort de viure actuacions llegendàries de grups com Mötley Crüe, Quiet Riot, Ratt, W.A.S.P., Guns N’Roses, Poison, L.A. Guns, Faster Pussycat o Warrant. Tenir-los a un pam, en petits escenaris, disposats a rebentar-ho tot, havia de ser brutal. I els àlbums que es van publicar en aquell període de temps són orgàsmics. ‘W.A.S.P.’, ‘Out Of The Cellar’, ‘Look What The Cat Dragged In’, ‘Girls, Girls, Girls’, ‘Appetite For Destruction’, ‘Faster Pussycat’, ‘Open Up And Say… Ahh!’, ‘Dr. Feelgood’, ‘Wake Me When It’s Over’, ‘Cocked & Loaded’, ‘Dirty Rotten Filthy Stinking Rich’… Les seves cançons van marcar la meva adolescència i m’omplen de nostàlgia i grans records; fent air guitar al ritme de ‘Talk Dirty To Me’, ‘Bathroom Wall’ o ‘Never Enough’, rebentant les portes del garatge dels veins a pilotades escoltant ‘Welcome To The Jungle’, ‘Nightrain’ o ‘Think About You’, tocant una bateria imaginaria com si fos Tommy Lee… Sí, han passat més de tres dècades, però sempre aconsegueixen posar-me la pell de gallina.
Ja ho deien uns savis… ‘It’s Only Rock And Roll (But I Like It)’.
Leave a Reply