La sensibilitat del jazz
Nascut a Yale, Oklahoma, a tocar Nadal de 1929, de ben petit va començar a destacar al cor de l’església i en diferents concursos estatals fins que en plena adolescència, el seu pare li va comprar un trombó, que acabaria sent reemplaçat per una trompeta, més adequat per ell per mida i pes. Encara que a l’institut va rebre classes, va aprendre a tocar l’instrument per intuïció, demostrant talent i una gran facilitat d’aprenentatge. Amb setze anys abandona l’escola i s’allista breument a l’exèrcit, on és destinat a Berlín. De tornada al seu país, s’estableix a Los Angeles, on comença estudis de teoria musical i harmonia mentre es va polint actuant en els principals clubs de jazz de la ciutat. Gràcies al seu talent i per què no dir-ho, el seu atractiu físic, se li van obrir moltes portes i va tocar amb els millors músics de l’escena.
A mitjans dels anys cinquanta, l’heroïna ja havia començat a causar estralls, i per desgràcia, va caure en la foscor d’aquesta merda, de la que no arribaria a sortir-ne mai més, convertint-se en addicte i ensorrant-se en un pou que el va portar a ser detingut i passar temporades en presons americanes i europees. L’estiu de 1966, en el seu punt més baix, va rebre una pallissa amb greus lesions bucals, fins al punt que va haver de modificar l’embocadura dels instruments per poder continuar tocant. A partir d’aquí, només tocava de forma ocasional i decebut amb tot el que l’envoltava, va decidir retirar-se i tornar a casa.
No va ser fins a l’any 1973, que animat per amics i músics va reprendre la seva carrera, alternant sessions de gravació amb gires pels Estats Units, Europa i Japó. Així va seguir fins que el 13 de maig de 1988 se’l van trobar mort en un carrer d’Amsterdam, sota la finestra de la seva habitació d’hotel. Una mort trista per un músic superlatiu.