Doncs la veritat, cada vegada ens ho posen més difícil. D’ençà d’uns anys hem de pagar uns preus absurds, escandalosos. No sé de qui és la culpa, si del promotor, del proveïdor del servei de venda d’entrades, de l’agència de management o del mateix grup. I si, ens diran que organitzar una gira comporta moltes despeses, que com que es ven menys en format físic han de guanyar més en les actuacions i qualsevol altre excusa.
És veritat que es poden trobar bons concerts en sales per 25 – 40 euros. Passar a un lloc amb més capacitat i pagar entre 45 i 70 euros, o fins i tot trobar alguna oportunitat amb un triple cartell. Però a la que es passa a grans pavellons i estadis, ja podem anar preparant la cartera. Veure a grans noms com AC/DC, Pearl Jam, Metallica, Coldplay, Depeche Mode, U2, Bruce Springsteen, Guns N’ Roses, Madonna o d’altres, es converteix en una bogeria.
I el més sagnant és que en depèn quins esdeveniments ens cobren donatius, quan una donació hauria de ser voluntària, no imposada. O per accedir abans a la venda d’entrades tenen preferència els clients d’un banc… Vergonyós! Fins a quin punt arribarem?
Entenc que hi hagi gent fanàtica que pagarà el que faci falta per veure als seus ídols, cadascú fa el que vol, només faltaria. A mi mateix em sabrà greu perdre’m un, perquè volia que el meu fill els veiés abans que es retirin. Però s‘ha arribat a un punt en què ens podem gastar el mateix que ens costaria una escapada de cap de setmana o el que ens gastaríem en unes petites vacances. Algú pot dir qüestions de prioritats, cert, però no ho veig normal.
Leave a Reply