Enormes
A principis dels anys vuitanta, a Saragossa, els germans Valdivia, Pedro a la bateria i Juan a la guitarra, comencen les seves primeres passes en el món de la música. Al cap de poc temps coneixen Enrique Ortiz de Landázuri, més conegut com a Enrique Bunbury, que tocava el baix en un altre grup i el conviden a unir-se a ells.
Amb aquesta formació gravarien la seva primera maqueta i començarien a actuar en directe fins que l’any 1985 s’uneix a ells Joaquín Cardiel per encarregar-se del baix i que l’Enrique se centri en les veus i les lletres de les seves composicions. Uns mesos després, Pedro Valdivia deixava la banda i entrava en el seu lloc Pedro Andreu.
En aquest moment decideixen anomenar-se ‘Héroes Del Silencio’ i presentar-se en diferents concursos, on són seguits per diferents discogràfiques, fins que destaquen a les festes del Pilar del 1986 i són recomanats a la multinacional EMI. En un principi, només els hi ofereixen la gravació d’un EP, i graven ‘Héroes Del Silencio’, amb molt bons resultats i on demostren un prometedor futur. EMI veu el seu potencial i de seguida els prepara perquè entrin a gravar el seu primer àlbum.
‘El Mar No Cesa’, gravat als estudis Hispavox de Madrid i amb la producció de Gustavo Montesano i Roberto Durruty, sortia a la venda l’octubre de 1988. Amb una imatge encara per definir, peró amb un Enrique que ja demostrava del que podia ser capaç. Destaquen amb cançons pop-rock com ‘Mar Adentro’, ‘Hace Tiempo’, ‘Flor Venenosa’ i sobretot, la brillant ‘El Estanque’.
No van quedar satisfets amb la producció i van decidir gravar un EP en viu que demostrés que no eren un grup més. Així va ser com a finals de l’any 1989 veia la llum ‘En Directo’.
En un concert, els veu actuar el productor Phil Manzanera, quedant sorprès de la potència del seu directe i se’ls hi ofereix per treballar amb ells en el seu següent disc.
El setembre de 1990 comencen a gravar amb ell ‘Senderos De Traición’, que veuria la llum a finals d’any. El canvi és radical, tant en imatge com musicalment, abraçant el rock en ‘Entre Dos Tierras’, ‘Maldito Duende’, ‘La Carta’, ‘Oración’ o ‘Hechizo. El disc va tenir tant d’èxit, que fins i tot se’ls va obrir les portes a països europeus com França, Bèlgica, Suïssa i Alemanya.
Com ja havien fet anteriorment, tornen a gravar un EP en directe, en aquest cas ‘Senda 91’.
A principis de l’any 1993 tornen als estudis de gravació repetint productor. Se’n van a gravar a Anglaterra, on s’inspiren en les bandes de rock dels anys setanta amb un estil més complexa i experimental. Així, ‘El Espiritu Del Vino’ es publicava com un LP doble l’estiu del 1993, amb grans cançons com ‘Nuestros Nombres’, ‘La Herida’, ‘La Sirena Varada’, ‘Tesoro’ o ‘El Camino Del Exceso’, on demostraven que estaven a un altre nivell.
Per la gira incorporen a un segon guitarrista, el mexicà Alan Boguslavsky, al que havien conegut en una gira anterior.
A l’èxit a Europa ara se li sumava Sud-amèrica, on van fer una gira de dos mesos que va ser la desencadenant de les primeres friccions dins la banda.
Per la tardor de 1994 van decidir concentrar-se dos mesos a Benasc, al Pirineu, per buscar solucions i si tot anava bé començar a treballar en un nou disc.
Canvien de mànager i es posen en contacte amb el mític productor Bob Ezrin, que accedeix a treballar amb ells.
Gravat a Los Angeles, ‘Avalancha’ es publicaria després de l’estiu de l’any 1995 amb uns resultats brillants. El seu disc més dur on destaquen ‘Rueda, Fortuna’, ‘Deshacer El Mundo’, ‘Iberia Sumergida’, ‘Avalancha’, ‘En Brazos De La Fiebre’ o ‘La Chispa Adecuada’.
La nova gira va acabar de desgastar la relació entre ells, sobretot entre en Juan i l’Enrique, sorgint profundes divergències sobre el seu futur, sobretot després de la mort de dues persones molt properes. A Lima, oferirien una roda de premsa on comunicaven la seva separació temporal.
El 30 de setembre del 1996 es publicava un directe amb el millor del seu repertori, ‘Parasiempre’, gravat en els concerts de Madrid i Saragossa.
Com que encara tenien contracte amb la discogràfica, es va continuar publicant material en recopilatoris com ‘Rarezas’ (1998), ‘Edición del Milenio’ (1999), ‘Canciones 1984 – 1999’ (2000), ‘Música, Poetas y Locos’ (2003), ‘Antología Audiovisual’ (2004) i el directe ‘El Ruido Y La Furia’(2005).
Per sorpresa, deu anys després de la seva separació se’ls va plantejar l’opció d’una última gira per estadis amb pocs concerts, com a homenatge als seus seguidors, i que acabaria amb la publicació de l’espectacular àlbum en directe ‘Tour 2007’, amb un Bunbury brutal, al nivell dels més grans.
Aquí no va acabar la cosa i la discogràfica encara va treure a la venda un directe gravat per un canal alemany a finals del 1993, ‘Live In Germany’ (2011).
L’any 2021, i coincidint amb la publicació d’una pel·lícula documental sobre la història de la banda, veu la llum un nou recopilatori, ‘Héroes: Silencio y Rock & Roll’.